|
|
|
|

Fizahan-teny

Ohabolana misy ny teny hoe : manana

Ohabolana 1Adaladala manam-benty, ka izay hita rehetra venty avokoa. [2.165 #1633]
Adaladala nanam-benty: izay hita rehetra venty avokoa. [2.415 #2049, 2.653 #4]
Randranobe nanam-benty, ka izay zavatr' olona mandalo : nday ho ahy venty avokoa. [2.415 #1928]
Dikanteny frantsayBête comme celui qui n' a que seize sous, et tout ce qu' il voit, il veut l' avoir pour seize sous. [2.415 #2049]
Un sot qui avait (un morceau d' argent de) quatre-vingts centimes, tout ce qu' il voyait, il croyait que le prix en était de quatre-vingts centimes. [2.165]
Vieille qui n' a que seize sous : tout ce qu' elle voit, elle le veut pour seize sous. [2.415 #1928]
Fanazavana frantsayAvant la conquête, la monnaie employée à Madagascar n' était autre chose que des morceaux d' argent de toutes grandeurs que l'on obtenait en coupant des piastres ou pièces de 5 francs. Pour savoir la valeur exacte de ces morceaux, il fallait les peser. [2.165]
Se disait des gens à idée fixe, des imbéciles ayant une marotte. [2.415 #1928]
Se disait des simples d' esprit. [2.415 #2049]

Ohabolana 2Akanga be tany, tsy manam-paria. [1.147 #A14]

Ohabolana 3Akondro kely avara-tanàna, ka raha avana manan-tompo. [2.165]
Akondro kely avara-tanàna: raha ava-manan-tompo. [2.588, 2.653, 2.415]
Dikanteny frantsayPetit bananier au nord du village : si son pied est travaillé, c' est qu' il a un maître. [2.415 #1555]
Un petit bananier au nord du village, si quelqu' un veut l' arracher, il se trouve avoir un propriétaire. [2.165]
Fanazavana frantsayCe n' est rien, et pourtant quelqu' un le réclamera comme sien. [2.165]
Se disait de la jeune fille pauvre : si elle a des parures c' est quelle est courtisée ; au nord du village les arbres étaient chétifs parce que le parc à boeufs n'était pas de ce côté. [2.415]

Ohabolana 4Ala velona, ala masina, e mba manana. [2.415]
Dikanteny frantsayForêt vivante, forêt sacrée, puissiez-vous en posséder vous-même. [2.415]
Fanazavana frantsayRéponse faite par ceux qui viennent d' être complimentés pour la naissance de leur enfant. [2.415]

Ohabolana 5Aleo mahantra arin' ny azy, toy izay manan-karem-boafady. [2.558]

Ohabolana 6Aleo malahelo arin' ny azy toy izay manan-karem-boafady. [2.415 #2480, 2.653 #92]
Dikanteny frantsayMieux vaut un pauvre qui se suffit à lui-même qu' un riche ruiné. [2.415 #2480]

Ohabolana 7Aloalon' olona tsy manam-pototra : tsy Imamo tsy Imerina. [2.415 #2481]
Dikanteny frantsayGens de rien et de nulle part : ni de l'Imamo ni de l'Imerina. [2.415 #2481]
Fanazavana frantsaySe disait des gens sans feu ni lieu. [2.415 #2481]

Ohabolana 8Amboa sanga : tsy manana aminahy. [1.147 #A48]

Ohabolana 9Ambohimanambola, ka ny manana ihany no manana. [2.415 #2167]
Anaran-tany no Ambohimanambola, fa ny manana ihany no manana. [2.165 #753, 2.415 #2170, 2.558 #211, 2.653]
Dikanteny frantsayAmbohimanambola ou village qui a de l' argent : ceux qui ont, ont. [2.415 #2167]
Tout le monde ne possède pas ; on répondait par ce proverbe à la question : avez-vous cela ? [2.415 #2170]
"Ville d' argent" n' est qu' un nom, car il faut posséder (l' argent) en fait pour (l') avoir. [2.165]
Fanazavana frantsayAmbohimanambola est le nom d'un village et signifie village qui possède, mais ceux qui ont, ont. [2.415 #2170]
Le sens est que tout le monde ne possède pas ; on se servait de ce proverbe pour répondre à quelqu' un posant la question : avez-vous cela ? [2.415 #2167]

Ohabolana 10Amoron'ala tay manan-tranobe. [2.653 #146]
Amoron' ala tsy manan-trano be. [2.165 #703, 2.415, 1.1]
Amoron' ala tsy manan-tranobe soa. [2.558 #184]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona mahantra kanefa eo afovoan' ny ilaina rehetra. [1.1]
Matetika izay manana ny ilaina rehetra mba hananan-javatra iray indrindra no tsy manana an' io zavatra io, na noho ny tsy firaharahan-tena na noho ny fikokorany hitady vola ka ny tenany indray no tsy tsaroany. [1.1]
Mitovy hevitra: mangetaheta ambony lakana, mosarena manatrika ny sompitra. [1.1]
Dikanteny frantsayCe ne sont pas ceux qui habitent près de la forêt qui ont de grandes maisons. [2.165]
Habiter au bord de la forêt et n' avoir qu' une cabane. [2.415 #2483]
Fanazavana frantsayLes cordonniers sont souvent les plus mal chaussés. [2.165]
Se disait des gens qui étaient pauvres au sein de l' abondance ; les maisons se construisaient en bois près de la forêt. [2.415 #2483]

Ohabolana 11Andriandrainazy tsy manam-panjakana; andriana, lozabe tsy monina amim-bahoaka. [2.165 #1420]
Andriandrainazy, tsy manam-panjakana ; lozabe, tsy monina amin' olona. [2.415 #186, 2.558 #231, 2.653 #213]
Dikanteny frantsayUn chef est-il débonnaire ? c’est le gâchis ; est-il cruel ? c’est la terreur. [2.974 #252]
Un roi trop débonnaire ne règne pas ; un roi trop sévère n' a pas de commerce avec les hommes, car on s' écarte de lui. [2.415 #186]
Un souverain trop indulgent n' a pas de royaume (ou d' autorité); mais un souverain trop dur n' obtient pas l' affection de son peuple (litt. n' habite pas avec son peuple). [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut un juste milieu. [2.415 #5770]

Ohabolana 12Aoka fa ny renikely no manana adidy. [2.558 #321]
Aoka, fa ny renikely no mpanana adidy. [2.165 #1872, 2.415 #933, 2.653 #273]
Ny renikely mpanana adidy. [2.415 #933]
Dikanteny frantsayAssez! c' est la belle-mère qu' il faut blâmer. [2.165]
Marâtre : alors même qu' elle traite bien les enfants de l' autre femme, on l' accuse de partialité. [2.415 #933]
Fanazavana frantsayOn rejette tout sur elle, les belles-mères n' ayant pas meilleure réputation à Madagascar qu' ailleurs. [2.165]
Se disait de ceux qui étaient censurés malgré tous leurs efforts. [2.415 #933]

Ohabolana 13Aoka hatao asa am-balabe : ny manana ny tsy efa hiverenana. [2.415 #3833, 2.558 #322, 2.653 #274]
Dikanteny frantsayQu' il en soit comme pour le travail des grandes rizières : on reviendra pour celui qui a un travail inachevé. [2.415 #3833]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui promettent de s' entraider pour des travaux. [2.415 #3833]

Ohabolana 14Aombe mahia tsy lelafiñi ty namañe. [1.68]
Ny omby mahia tsy lelafin' ny namany. [2.165 #1481, 1.1]
Ny omby mahia tsy lelafin' ny namany, ary ny ory tsy havan' ny manana. [2.558 #3193]
Ny omby mahia tsy lelafin' ny namany ; ny malahelo tsy mba havan' ny manana. [2.974 #375, 2.653]
Omby mahia tsy lelafin' ny namany : ny malahelo tsy mba naman' ny manana. [2.415 #2551]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa andosiran' ny namany ny mahia, ny tsy manana, ny oriory, fa ifanotofana kosa ny manana, ny matavy. [1.1]
Ny mahantra, ny madinika tsy mba mana-namana; ny lehibe, ny mpanan-karena ihany no hodidinin-tsakaiza maro. [1.1]
Dikanteny frantsayLa vache maigre n'est pas léchée par ses congénères ; le malheureux n'a pas de parents. [2.974 #375]
Les boeufs ne lèchent pas leurs compagnons maigres, les pauvres ne sont pas camarades des riches. [2.415]
Les boeufs ne lèchent pas leurs compagnons maigres. [1.68]
Les bœufs maigres ne sont pas léchés par les autres. [2.165]
Fanazavana frantsayLes pauvres sont sans parents et sans amis. [2.415 #2551]

Ohabolana 15Aombilahy be ti-hinon-drano, tsy manan-kasaina ka manira-batana. [1.147 #A105]

Ohabolana 16Ao ny be fanahy maty foana, ao kosa ny kely fanahy sitrak' olona. [2.558 #331]
Ao ny be fanahy maty foana; ao ny kely fanahy sitrak' olona ; ao ny tsy tiana, fa manana ; ao ny hala, fa malahelo. [2.653 #270]

Ohabolana 17Ao ny tsy tiana fa manana, ao kosa ny hala fa malahelo. [2.558 #333]

Ohabolana 18Ataonao ho manana inona aho no angatahanao lasiray fahavaratra ? [2.415 #2487]
Dikanteny frantsayVous me croyez donc bien riche que vous me demandez six sous en été au moment où les provisions sont épuisées? [2.415 #2487]
Fanazavana frantsayRéponse à un quémandeur. [2.415 #2487]

Ohabolana 19Atao vikina alina: aleo manana amby, toy izay tsy ampy. [1.1]
Fanazavana malagasyRaha misy zavatra mampatahotra na mampisalasala, aleo manao miohatra noho izay tokony hatao toy izay manao latsaka. [1.1]

Ohabolana 20Aza atao famaky manan-tsiny amin' izay kiakiak' akoho. [2.165 #156, 2.653 #340]
Aza atao famaky manan-tsininy amin' izay kiakiak' akoho. [2.415]
Aza atao famaky manan-tsininy amin' izay kiakiakan' akoho. [2.558]
Dikanteny frantsayCe n' est pas à la hache qu' il faut faire des reproches quand le poulet (qu' on va tuer) crie. [2.165]
Ne le blâmez pas comme la hache qu' on blâmerait parce que le poulet crie. [2.415 #618]
Fanazavana frantsayIl ne faut pas écouter les fausses dénonciations, et blâmer le chef qui fait son devoir et est obligé de punir. [2.415 #618]

Ohabolana 21Aza atao fively ampongalahy ny havana: ny ambaviny tambatambazana, ny andahiny dobodobohana. [1.1 #71]
Aza atao fively amponga ny havana, ka ny ambaviny tambatambazana toy ny manana anaka, fa ny andahiny dobodobohina ho afa-jaza. [2.558]
Aza atao fively amponga ny havana: ka ny iray ambaviny tambatambazana, ary ny iray kosa andahiny hodobodobohana. [2.165 #225]
Aza atao toy ny fively amponga ny fihavanana ka ny iray ambaviny tambatambazana, ny iray andahiny dobodobohana. [1.1 #60]
Fanazavana malagasyTsy tokony hasiana fiangarana ny fitiavan-kavana. [1.1 #71]
Dikanteny frantsayNe faites pas à vos amis comme à un tambour, frappant légèrement sur l' un des côtés, mais très fort sur l' autre. [2.165]

Ohabolana 22Aza atao sinibe tantanin' ny kely, ka lehibe tsy mahazaka manana. [2.415 #620, 2.558]
Aza atao sinibe tatanin' ny kely, ka lehibe tsy mahazaka manana. [2.653 #364]
Dikanteny frantsayQue ce ne soit pas comme la grande cruche qui dépend de plus petit qu'elle : l' eau qu' elle contient, est distribuée par le zinga. [2.415 #620]
Fanazavana frantsayUn grand qui n' a pas d'indépendance dans l' administration de ses affaires et de ses biens. Le zinga est la petite tasse dont les Malgaches se servent pour puiser l' eau dans la cruche. [2.415 #620]

Ohabolana 23Aza atao tsy mahazaka manana toa zanak' omby. [2.415 #2174, 2.558 #421, 2.653 #369]
Dikanteny frantsayQu' il ne soit pas dépendant dans l' usage de son bien, comme le veau qui tète. [2.415 #2174]
Fanazavana frantsaySe disait de ceux qui n'avaient pas le libre usage de leurs biens. [2.415 #2174]

Ohabolana 24Aza atao very manan-trano, toa foza. [2.415 #412, 2.558 #425, 2.653 #371]
Dikanteny frantsayQu'on ne les traite pas comme le crabe qui perd sa liberté tout en ayant une maison. [2.415 #412]
Fanazavana frantsayOn pouvait perdre sa liberté en gardant sa maison. [2.415 #412]

Ohabolana 25Aza lozabe manana anaka, andrao tsy manan-dray ny zaza. [2.165 #1834]
Aza saro-po manan' anaka, fandrao tsy manan-dray ny ankizy. [2.653 #707, 2.415]
Aza saro-po manan' anaka, fandrao tsy manan-dray ny zaza. [2.653 #707, 2.415]
Saro-po manana anaka, ka tsy hanan-dray ny ankizy. [1.1 #72, 2.415 #2558, 2.558]
Fanazavana malagasyHahantra izay manary na mandao ny asa na raharaha fanaony noho ny hasosorana kely tsy toy inona. [1.1 #72]
Dikanteny frantsayNe vous emportez pas quand vous êtes enceinte, de peur que l' enfant n' ait pas de père. [2.165]
Que l' épouse qui a des enfants ne soit pas irascible, de peur que ses enfants ne soient privés de père. [2.415 #1362]
Si une femme qui a des enfants se fâche pour un rien, le mariage ne tiendra pas et les enfants n' auront plus de père. [2.415 #2558]
Fanazavana frantsayAllusion à la facilité avec laquelle les femmes étaient répudiées par leurs maris. [2.415 #1362]
Ce proverbe, outre son sens littéral, se disait des gens qui quittent leur emploi à la moindre difficulté et finissent par tomber dans la misère. [2.415 #2558]
Parce que, si vous vous emportez, vous courez le risque d' être divorcée. [2.165]

Ohabolana 26Aza manan-tahotra, fa tsy mihazom-bahy maina, fa mihazom-bahy lena. [2.415 #805, 2.653 #412]
Aza matahotra fa manara-bahy lena fa tsy manara-bahy maina. [2.558 #703]
Dikanteny frantsayN' ayez pas peur, la liane à laquelle vous vous tenez n' est pas une liane sèche ; c' est une liane verte et solide. [2.415 #805]
Fanazavana frantsayParoles dites par les protecteurs pour assurer qu'ils sont un appui solide. [2.415 #805]

Ohabolana 27Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro hihaonana; fa aleo masoandro be lohataona, ka tsy mba manam-pahasosorana. [2.165]
Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro hihaonana ; fa aleo masoandro lohataona, ka tsy mba manam-pahasosorana. [2.415 #3097]
Aza manao masoandro ririnina, ka manjombona andro ihaonana. [2.558 #545]
Aza masoandro ririnina ka vao mihaona dia manjombona. [2.558 #702]
Dikanteny frantsayNe faites pas comme le soleil d' hiver qui est couvert lorsqu'on le rencontre mais faites comme le soleil de printemps qui apporte la joie. [2.415 #3097]
Quand on vous rencontre, n' ayez pas un visage sombre tel un soleil d' hiver, mais ayez plutôt un visage gai comme le brillant soleil du printemps. [2.165 #1259]
Fanazavana frantsayEntretenez la joie. [2.415 #3097]

Ohabolana 28Aza mangetaheta ambony lakana. [2.558 #681]
Aza mangetaheta ambony lakana, na noana manatrika ny sompitra. [2.165 #787]
Mangetaheta ambony lakana. [1.147 #M60, 2.415 #2303]
Mangetaheta ambony lakana, mosarena ambody sompitra. [1.1]
Mangetaheta ambony lakana, noana ambody sompitra. [1.1]
Mangetaheta ambony lakana, noana manatrika ny sompitra. [2.974]
Tsy mety raha mangetaheta ambony lakana, na misento manan-tiana. [2.558 #4634]
Tsy mety raha mangetaheta ambony lakana, na noana manatrika ny sompitra. [2.653 #3454]
Tsy mety raha mangetaheta ambony lakana sy noana amoron-tsompitra. [2.415 #2335]
Tsy mety raha mangetaheta ambony lakana sy noana manatrika ny sompitra. [2.415 #2335]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona mitaraina tsy fisiana nefa eo afovoan' ny fananam-be, na koa olona tsy mahay manararaotra ny soa betsaka eo anoloany na efa ilomanosany. [1.1]
Entina milaza tsy fahafaham-po amin' izay misy sy hita eo akaiky. [1.1]
Mihafihafy eo ampovoan' izay rehetra ilaina. [1.1]
Dikanteny frantsayAvoir soif en pirogue ; avoir faim devant un grenier = souffrir de la privation au milieu de l'abondance. [2.974 #5]
Il ne convient pas d'avoir soif quand on est dans la pirogue, ou faim quand on est devant le grenier à riz. [2.415 #2335]
Il ne faut pas se laisser avoir soif quand on est en pirogue (donc avec de l' eau tout autour), ni avoir faim quand on est devant un grenier. [2.165 #787]
Se priver au milieu de l' abondance c' est comme si on avait soif dans une pirogue. [2.415 #2303]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui ont, mais ne veulent pas dépenser. [2.415 #2335]

Ohabolana 29Aza maniry manana anaka, andrao afa-jaza. [2.165 #1864]
Aza maniry manana, fandrao afa-jaza. [2.415 #906, 2.558 #685, 2.653 #580]
Dikanteny frantsayNe demandez (ou désirez) pas un enfant quand vous êtes enceinte, de crainte de le perdre (litt. d' avoir une fausse couche). [2.165]
Ne désirez pas alors que vous avec déjà, de peur d' avorter. [2.415 #906]
Fanazavana frantsayLes Malgaches croyaient superstitieusement qu' une femme enceinte avortait lorsqu'elle enviait les autres femmes. [2.415 #906]

Ohabolana 30Aza manontany raha tsy manan-kamidy. [2.165]
Dikanteny frantsayNe demandez pas (le prix) si vous n' avez pas assez d' argent pour acheter. [2.165 #1193]

Ohabolana 31Aza manotri-po manan-tiana, ka mandefi-mana-mahitsy. [2.165 #394, 2.415 #3384]
Aza manotri-po manan-tiana ka mandefitra mana-mahitsy. [2.558 #699]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas cacher ses désirs légitimes, et patienter quand on est dans son droit. [2.165]
Ne cachez pas vos désirs, et ne vous soumettez pas quand vous avez pour vous le droit. [2.415 #3384]

Ohabolana 32Aza matory manana adidy sao latsain' ny masoandro mody. [2.558 #711]

Ohabolana 33Aza misoroka adidy, ka tsy manan-tiana. [2.165 #227, 2.415 #5365]
Dikanteny frantsayIl ne faut pas fuir ses devoirs et n' avoir pas d' amis. [2.165 #227]
N' esquivez pas vos devoirs et ne soyez pas égoïste. [2.415 #5365]

Ohabolana 34Aza mitsararaka ho akanga hianao, fa manana amboa mahayala aho. [2.653 #674]

Ohabolana 35Aza mivoady manan-drofia, fa raha tonga manao tohivelatra. [2.653 #682]

Ohabolana 36Aza mpandrafitra tsy manam-parafara. [2.558 #807]

Ohabolana 37Aza mpanefy tsy manana angady. [2.558]

Ohabolana 38Aza mpanefy tsy manana antsy. [2.558]

Ohabolana 39Aza ny kibo tsy tia no amparina, fa hevero ny loha manan-tompo. [2.415 #6412, 2.653 #694]
Dikanteny frantsayNe donnez pas libre carrière à votre coeur haineux, car il faut que vous considériez que les têtes ont un maître qui punit. [2.415]

Ohabolana 40Aza pizina ny teny fa manana elatra, ka raha pizina manidina. [2.415 #3559, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tsy tokony hanaitairana ny teny ataon' ny olona, fa raha taitra eo, dia very ny fitohizan' ny teny. [1.1]
Dikanteny frantsayN' arrêtez pas la parole car elle a des ailes, et si vous l' arrêtez, elle s' envole. [2.415 #3559]
Fanazavana frantsayNe troublez par l' orateur, car il s'arrêterait dans son discours. [2.415 #3559]

Ohabolana 41Aza tafandry manana aretina. [2.165 #1996]
Aza tafandry manana aretina, tahaka ny didimaso tsara ondana. [2.653 #710]
Aza tafandry manana aretina, tahaky ny didimaso tsara ondana. [2.415 #3242]
Nahoana no tafandry manana aretina, ohatra ny didi-maso tsara ondana ? [2.653]
Nahoana no tafandry manana aretina toy ny didimaso tsara ondana. [2.558]
Dikanteny frantsayNe dormez pas tranquillement quand vient la maladie, comme l' homme aux yeux chassieux qui dort sur un bon oreiller malgré sa maladie. [2.415 #3242]
Ne soyez pas tranquille tout en étant malade. [2.165]
Fanazavana frantsayInquiétez-vous de vous soigner et de guérir. [2.165]

Ohabolana 42Aza zatra ny lava tanana fandrao tsy mba manana hampirimina. [2.558]

Ohabolana 43Bana tanora tsy manan-tain-tsy. [1.147 #B1]

Ohabolana 44Be fanahiana hoatry ny manan-jaza tokana. [2.415 #964]
Be fanahiana ohatra ny manan-janaka tokana. [2.558 #873]
Be fanahiana, ohatra ny manan-zaza tokana. [2.653]
Dikanteny frantsayPlein d'inquiétude et de sollicitude, comme ceux qui n' ont qu' un seul enfant. [2.415 #964]

Ohabolana 45Be fizara, fa tsy manan-ko an-tena. [2.415 #5982]
Be fizara ka tsy manan-ko an-tena. [2.165 #643, 2.558 #863, 2.653 #749]
Dikanteny frantsayDistribuer beaucoup et ne rien avoir pour soi. [2.165]
L' homme débonnaire et trop libéral est comme celui qui distribue tout aux autres et n' a rien pour lui. [2.415 #5982]
Fanazavana frantsayGrosse bêtise dans l'idée de beaucoup de gens. [2.165]

Ohabolana 46Bibilava vonoina, ka tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, tsy vava hiteny, fa todin' aina no andrasana. [2.558]
Bibilava vonono : tsy manan-tanana hamaly izy, fa Andriamanitra no andrasana. [2.415 #22]
Bibilava vonono : tsy manan-tanan-kamaly, tsy manan-tongotra hitsipaka, tsy manam-bava hivalo, fa todin' aina no andrasana. [2.415 #22, 2.653 #769]
Bibilava vonono, tsy tanana hamely, tsy tongotra hitsipaka fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tanan-kandrangotra na tongotra hitsipaka, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Bibilava vonono: tsy tongotra hitsipaka, tsy tanana handrangotra, fa Andriamanitra no andrasana. [1.1]
Fanazavana malagasyEntimilaza ny fisian' ny tody, na koa ny fomban' Andriamanitra an' ireo malemy sy osa, izay tsy manan-kanoherana ireo mpanao tsindry hazo lena na kely tsy mba mamindro. [1.1]
Enti-milaza ny olona osa na madinika na mahantra izay tsy mba afaka hamaly amin' ny herin' ny tenany raha misy mamely azy fa Andriamanitra no antenainy hamaly izay mampahory azy. [1.1]
Marina ka mamaly ny ratsy sy ny tsara. [1.1]
Dikanteny frantsayUn serpent qu' on tue : il n' a pas de mains pour se défendre, mais il compte sur Dieu. [2.415 #22]
Fanazavana frantsayCe proverbe s' appliquait aux petits et aux faibles qui souffrent des oppressions : ils attendent que Dieu leur fasse justice. [2.415 #22]

Ohabolana 47Boka miantsena, tsy manam-barotra fa maty antoky ny fahalavoana. [2.558 #915]
Boka miantsena : tsy manam-barotra, ka maty antoky ny halavoana. [2.415 #962, 2.653]
Dikanteny frantsayLépreux qui va au marché : il a beau ne pas avoir de marchandises sur lesquelles il puisse perdre, il fait beaucoup de pertes par suite de ses nombreuses chutes. [2.415 #962]

Ohabolana 48Bory manan-tongotra ohatra ny landy. [2.558 #961, 2.165]
Dikanteny frantsayQui n' a pas de membres et a pourtant des pieds, comme les cocons. [2.165]
Fanazavana frantsayOn dit que les cocons ont des pieds, parce que les marchands, pour les vendre, les transportent loin de l'endroit où ils ont été produits. [2.165]

Ohabolana 49Dia an-tanety ka samy manana ny lalany. [2.558]
Dia an-tanety no samy manana ny lalany. [2.415 #317, 2.165]
Dikanteny frantsayQuand on marche en pays découvert, chacun peut aller comme il veut. [2.415 #317]
Quand on voyage en pays découvert, chacun peut faire (ou aller) comme il l' entend. [2.165]

Ohabolana 50Didimaso tsara ondana ka matory manana aretina. [2.558 #992]
Didimaso tsara ondana : matory manana aretina. [2.653 #848, 1.1]
Fanazavana malagasyIlazana olona manana aretina na misy mahavoa azy, nefa misy zavatra mahasondriana azy ka mipetrapetraka tsy manahy na inona na inona izy. [1.1]

Ohabolana 51Dony ny tanin' andriana, izay mifody tsy manana. [2.415 #3640]
Dikanteny frantsayFrappons la terre du souverain, et que celui qui se dédira soit frustré de tout. [2.415 #3640]
Fanazavana frantsayFormule prononcée après un contrat. [2.415 #3640]

Ohabolana 52Ela nitovoana, ka tsy manan-tsihy iray lambana. [2.165 #1762, 2.415 #1185, 2.653 #868]
Ela nitovoana ka tsy manan-tsihy iray lambanana. [2.558 #1030]
Tampotampoka ela nitovoana, ka tsy manan-tsihy iray lambana. [2.653 #2989]
Dikanteny frantsayA force de rester longtemps célibataire on n' a même pas un paquet de joncs pour confectionner une natte. [2.415 #1185]
Etant restée trop longtemps à attendre un mari (et ayant négligé de travailler), maintenant elle n' a plus même une natte. [2.165]
Fanazavana frantsayLes célibataires passaient pour pauvres. [2.415 #1185]

Ohabolana 53Entin' ny fitia ta-hanambe: ka ny sinibe no enti-mantsaka, sobiky no enti-manjono. [2.165]
Fitia te-hanambe, ka sinibe no enti-mantsaka, sobika no enti-manjono. [2.415 #3797]
Fitia te-hanambe ka sinibe no enti-mantsaka, sobiky no enti-manjono. [2.558 #1179]
Fitia te-hanambe no amparina, ka sobika no enti-manjono, sinibe no enti-mantsaka. [2.415 #3797]
Ny fitia ta-hanambe no amparina, ka sobiky no enti-manjono, sinibe no enti-mantsaka. [2.653 #2235]
Ny fitia te-hanambe no amparina, ka sobiky no enti-manjono ary sinibe no enti-mantsaka. [2.558 #3002]
Dikanteny frantsayLa cupidité: elle fait prendre la "grande cruche" pour aller puiser l' eau et un panier pour aller pêcher. La "grande cruche" sert à mettre l' eau que l' on tient en réserve à la maison, et elle est souvent fixée dans le sol. [2.165]
On a le désir des richesses et des grandeurs et on porte une grande cruche pour puiser de l' eau, un grand panier pour la pêche. [2.415 #3797]
Fanazavana frantsaySe disait des désirs excessifs. [2.415 #3797]

Ohabolana 54Fanahin-kisoa : tsy manana andevo, ka tia tondro molotra. [2.415 #548, 2.653 #904]
Fanahin-kisoa : tsy manana mpanompo ka tiatondro-molotra. [2.558 #1075]
Dikanteny frantsayAvoir des allures de porc : on n' a pas d' esclaves et on aime à montrer les gens en allongeant les lèvres comme les porcs. [2.415 #548]
Fanazavana frantsayOn montrait ainsi du bout des lèvres l' esclave à vendre ; sens général : beaucoup de paroles et peu de réalité. [2.415 #548]

Ohabolana 55Fotsy tsinay manan-tiana. [2.415 #3004, 1.1]
Fanazavana malagasyNoana fa natakalo fitiavana ny fahavokisana. [1.1]
Dikanteny frantsayQui meurt de faim parce qu' il se ruine pour une femme qu' il aime. [2.415 #3004]

Ohabolana 56Hitsidika aho manana ila, hitoetra aho menatra olona. [2.415 #1277]
Dikanteny frantsayIrai-je la visiter ? j' ai une femme. Resterai-je ici ? j' aurai honte. [2.415 #1277]
Fanazavana frantsayParoles d'un homme marié. à propos d' une autre femme qu' il aime. [2.415 #1277]

Ohabolana 57Ilay nahandro takatra, ka izay no takatra. [1.1]
Izay no takatry ny aina hoy ilay nahandro takatra. [2.558]
Izay no takatry ny ananana hoy ilay nahandro takatra. [2.558]
Izay takatry ny aina, hoy ilay manan-takatra. [2.415 #5852]
Izay takatry ny aina, hoy ilay namahan-takatra. [2.653 #1199]
"Izay takatry ny ananana no atao" , hoy ilay namahan-takatra. [2.165]
Rafotsibe nahandro takatra ka izay no takatry ny aina. [2.558]
Rafotsibe nahandro takatra ka izay no takatry ny ananana. [2.558]
Toy ilay nahandro takatra, ka izay no takatry ny ananana. [2.415 #4608, 2.165]
Fanazavana malagasyTsilalaon-teny manambara fa izay no vita tamin' ny sakafo, ka aoka tsy hahazo tsiny avy amin' izay nasaina. [1.1]
Dikanteny frantsayC' est comme celui qui a fait cuire un oiseau takatra : il a fait ce qu' il a pu. [2.415 #4608]
"Chacun fait selon ses moyens" , dit celui qui servait un "takatra" (à ses hôtes). [2.165]
Fais ton possible, dit celui qui nourrit un oiseau takatra. [2.415 #5852]
Pareil à celui qui a cuit un "takatra" , il a fait ce qu' il a pu (d' après ce qu' il possédait). [2.165]
Fanazavana frantsayC' était une manière plaisante d' encourager et de s'encourager. Jeu de mots sur les deux sens du mot takatra : possible et oiseau. [2.415 #5852]
Jeu de mots sur les deux sens de takatra : le nom d' un oiseau, et ce à quoi on peut arriver. [2.415 #4608]
Le "takatra" , sorte d' ombrette, est un oiseau de mauvais augure pour les Malgaches; et pour en manger il fallait n' avoir rien d' autre à se mettre sous la dent. Ce proverbe renferme un jeu de mots sur "takatra" , pouvoir ou atteindre, et "takatra" , oiseau. [2.165]

Ohabolana 58Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no mamahy. [2.653 #1144]
Irery tena manan-tsoavaly : sady mitaingina no manome hanina azy. [2.558 #1444]

Ohabolana 59Izaho tsy manam-bazo afa-tsy Rainisambaina. [2.415 #3403, 2.558 #1470, 2.653 #1169, 2.165]
Dikanteny frantsayJe n' ai pas d' autre amant que Rainisambaina. [2.165]
Je n' ai pas d' autre sujet de chanson que Rainisambaina. [2.415]
Fanazavana frantsayJe traite mes affaires moi-même et sans intermédiaire. [2.415]
Paroles d' une femme qui, peut-être, se défend ainsi d'être ce pour quoi on la prend. [2.165]

Ohabolana 60Izay mahay manana dia manana indroa, fa izay tsy mahay manana, dia foan-tanana. [2.415]
Izay mahay manana dia manan-droa, fa izay tsy mahay manana, dia foana avokoa. [2.415]
Izay mahay manana dia manan-droa; fa raha tsy mahay manana dia foana avokoa. [2.653 #1185]
Izay mahay manana, manan-droa; fa raha tsy mahay manana, ny tanan-droa foana avokoa. [2.165 #754]
Izay mahay manana, manan-droa, fa raha tsy mahay manana, votso-droa. [2.558 #1497]
Raha mahay manana, manan-droa; fa raha tsy mahay manana, votso-droa. [1.1]
Raha mahay manan-droa, fa raha tsy mahay foan-tanan-droa. [2.558]
Fanazavana malagasyEnti-mampitandrina an' ireo be faniriana loatra ta hahazo betsaka amin' izay ataony nefa mety tsy hahazo na iray amin' iteo aza. [1.1]
Enti-milaza olona be famaritra loatra ka mety hahazo betsaka na tsy hahazo na inona na inona akory. [1.1]
Dikanteny frantsayCeux qui savent tirer parti de ce qu' ils ont le possèdent à double, mais ceux qui ne le savent pas perdent bientôt tout. [2.165]
Savoir garder ce qu' on a et en profiter, c' est le posséder deux fois ; ne pas savoir, c' est le posséder inutilement. [2.415 #2191]

Ohabolana 61Izay malaky mianiana manam-bola ratsy. [2.165 #1180]
Izay malaky mianiana, tompom-bola ratsy. [2.558 #1500]
Ny malady mianiana tompom-bola ratsy. [2.558 #3095, 2.653 #2314]
Dikanteny frantsayCelui qui jure facilement doit avoir de la mauvaise monnaie. Celui qui est honnête n' a pas besoin de jurer, ce qui ne sert qu' à mettre les gens sur leur garde. [2.165]
Fanazavana frantsayQui s' excuse (ici, qui jure), s' accuse. [2.165]

Ohabolana 62Izay Manan-tsira, mahay mahandro, izay tiam-bady mahay miteny. [2.558 #103]
Manan-tsira ka mahay mahandro. [2.165 #1600, 2.974 #284]
Manan-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady ka mahay miresaka. [2.415]
Manan-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady ka mahay miteny. [2.653 #1523, 2.415]
Manan-tsira ka mahay mahandro, tiam-bady, ka mahay miteny, be vola ka maro mpankasitraka. [2.558]
Tiam-bady, ka mahay miresaka; manan-tsira, ka mahay mahandro. [2.653]
Tiam-bady, ka mahay miteny; manan-tsira, ka mahay mahandro. [2.653]
Tiam-bady ka mahay miteny, tsara rafozana ka mihaminkamina. [2.558 #4132]
Dikanteny frantsayEtre bon cuisinier parce qu’on a du sel. [2.974 #284]
Qu' a du sel fait bonne cuisine, qui possède l' amour de son époux sait parler. [2.415 #1293]
Quand on a du sel, on peut faire la cuisine. [2.165 #1600]
Fanazavana frantsayOn réussit quand on a ce qu' il faut. [2.415 #1293]

Ohabolana 63Izay manana no anak' andriana, fa izay lany harena jiolahy. [2.165 #1426, 2.415 #2192]
Izay manana no anakandriana, fa izay lany harena, toa jiolahy. [2.558 #100]
Dikanteny frantsayLe riche est traité de noble, et celui qui est ruiné est traité de voleur. [2.415 #2192]
Qui est riche est traité de prince, mais qui n' a plus rien est un voleur. [2.165]

Ohabolana 64Izay manana no Rangahy, fa ny ory Ikotokely. [2.558 #101]

Ohabolana 65Izay manan-dity mahazo vorona. [2.415 #1633, 2.653]
Izay manan-dity, mahazo vorona, ny tsy manan- milalao tanana. [2.558]
Dikanteny frantsayCelui qui a de la glu attrape les oiseaux. [2.415 #1633]
Quiconque a de la glu est en état de prendre des oiseaux. [2.974 #323]
Fanazavana frantsayEn y mettant les moyens, on arrive au but que l' on poursuit ; se disait de la recherche d'une épouse. [2.415 #1633]

Ohabolana 66Izay mandroboka indroa manana antitra. [2.415 #5268]
Toy ny nato: izay manoboka indroa manana antitra. [2.653 #3216]
Toy ny nato: izay manoka indroa manana antitra. [2.653 #3216]
Toy ny nato, ka izay mamerina indroa, manana antitra. [2.415 #6181]
Toy ny nato, ka izay manasoka indroa manana ny antitra. [2.558 #4308]
Toy ny nato, ka izay mandroboka indroa, manana antitra. [2.415 #6181]
Toy ny nato: ka izay mandroboka indroa no manana ny antitra. [2.165]
Toy ny nato: ka izay manoka indroa no manana ny antitra. [2.165]
Dikanteny frantsayCelui qui plonge la soie deux fois dans la teinture, lui donne une bonne teinte. [2.415 #5268]
C' est comme la teinture rouge faite avec l' écorce du natte : il faut tremper deux fois le tissu dans la couleur pour que la teinte soit à point. [2.415 #6181]
C' est comme pour la teinture: c' est celui qui plonge deux fois qui obtient une couleur foncée. [2.165]
Fanazavana frantsayIl faut de la constance et du travail pour réussir. Autre sens : il est bon d' examiner plusieurs fois une affaire. [2.415 #5268]
Pour bien faire une chose il faut y revenir à deux fois. [2.415 #6181]

Ohabolana 67Izay tsy mahafoy kely tsy manana ny tiana. [2.165 #606]
Izay tsy mahafoy kely tsy manan-tiana. [2.415 #2291, 2.558 #1523, 2.653 #1204]
Dikanteny frantsayCelui qui ne donne jamais le moindre objet n' a pas de bien-aimée, celui qui ne se désiste jamais de rien n' a pas d'ami. [2.415 #2291]
Ceux qui ne veulent pas dépenser un peu ne peuvent pas avoir ce qu' ils veulent. [2.165]

Ohabolana 68Jiolahy manan-trano ka sarotra atao olon-dratsy. [2.558 #1565]

Ohabolana 69Jiriana amin' ny rambo izaho; manana amin' ny harefo : an-drano vody fa tsy vaky ravina. [1.147 #J2]

Ohabolana 70Kamboty be sitrapo, ka lany hatramin' ny taninketsa vao miondri-doha. [2.558]
Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny tanin-ketsa ka "Inona indray no hataoko?". [2.165]
Kamboty be sitrapo, ka lany mbamin' ny taninketsa, ka inona indray re no hataoko? [2.415 #1023]
Kamboty manan-tiana: lanylany mbamy ny tanin-ketsa. [2.653 #1223]
Kamboty manan-tiana : lany mbamin' ny taninketsa. [2.558]
Dikanteny frantsayOrphelin qui suit ses caprices et vend sa dernière rizière, il dit ensuite : et maintenant que vais-je faire? [2.415 #1023]
Un orphelin qui fait tout ce qu' il veut et vend jusqu' à la rizière servant de pépinière; il dit ensuite: "Et maintenant que vais-je devenir?". [2.165]

Ohabolana 71Ketsan' Amboasary : izay tsy mifoha maraina tsy manana. [2.415 #3682, 2.558 #1632, 2.165]
Dikanteny frantsayLes jeunes plants de riz d' Amboasary: ceux qui ne se lèvent pas de bonne heure n' en ont point. [2.165]
Plants de riz d' Amboasary : ceux qui ne se lèvent pas de bonne heure n' en ont pas. [2.415 #3682]
Fanazavana frantsayAmboasary est un village situé au bord de la Sisaony qui déborde facilement et inonde les environs; les propriétaires de rizières qui n' enlèvent pas les jeunes plants à temps les perdent par suite de l'inondation. [2.165]
Il fallait se presser à cause des inondations. [2.415 #3682]

Ohabolana 72Kibobo mandry amam-balala: tsy manana trano hasiana, fa miheninkenina irery. [2.165 #757]
Kibobo mandry amam-balala : tsy manan-karon-kasiana, fa homeninkenina irery. [2.415 #2502]
Kibobo mandry amam-balala : tsy manan-trano hasiana, fa homeninkenina foana. [2.415 #2502]
Kibobo mandry amim-balala: tsy manan-trano hasiana, fa miheninkenina foana. [2.653 #1265]
Kibobo nandriam-balala : tsy manan-trano hasiana fa miheninkenina irery. [2.558 #1636]
Dikanteny frantsayCaille mêlée aux sauterelles : elle n' a ni grenier ni panier pour mettre les sauterelles qu' elle rencontre et son ventre est plein ; aussi elle est embarrassée. [2.415 #2502]
Une caille au milieu des sauterelles, elle ne peut en mettre en réserve et elle ne sait que faire. [2.165]
Fanazavana frantsayElle est au milieu de l'abondance mais ne sait comment en tirer parti. [2.165]
Se disait des pauvres gens peu habitués aux bonnes occasions et qui ne savent pas en profiter. [2.415 #2502]

Ohabolana 73Kibo tama-manan-tsara, ka raha manan-dratsy manevika. [2.415 #2503, 2.653 #1263, 2.558]
Dikanteny frantsayVentre habitué à ce qui est bon : quand il a quelque chose de mauvais il sent un point de côté. [2.415 #2503]
Fanazavana frantsayCelui qui est habitué à vivre grandement est d' autant plus malheureux dans l' adversité. [2.415 #2503]

Ohabolana 74Lamba nasampina ka samy manana ny manendrika azy. [2.558]

Ohabolana 75Langato ny olombelona: izay manana ivorovoroana. [1.147 #L26]

Ohabolana 76Mahantra lahy : fa mahery tsy ambinim-babo : malemy fanahy tsy misy mpankasitraka ; manao soa tsy manana mpilaza. [2.653 #1408]
Mahantra lahy fa mahery tsy ambinim-babo, malemy fanahy tsy misy mpankasitraka, manao soa tsy misy mpilaza. [2.558 #124]

Ohabolana 77Maka kitay manana ankizy ; misorona afo manan-jiro ; homa-maizina ao am-pototry ny mazava. [2.415 #2296, 2.165]
Maka kitay manana ankizy, misorona afo manan-jiro, homa-maizina eo am-pototry ny mazava. [1.1]
Maka kitay manana ankizy, misoron' afo manan-jiro, ka mihina-maizina am-pototry ny mazava. [2.558]
Fanazavana malagasyMampijaly tena noho ny fahihirana. [1.1]
Dikanteny frantsayAller chercher (soi-même) son bois quand on a un esclave; attiser le feu (pour s' éclairer) quand on a une lampe, et manger dans l' obscurité quand on pourrait avoir de la lumière. [2.165]
L' avare a un esclave et il va chercher son bois ; il a une lampe et il attise son feu pour lui servir de lumière ; il peut avoir de la lumière et il mange dans l' obscurité. [2.415 #2296]
Fanazavana frantsayC' est souffrir par avarice. [2.165]

Ohabolana 78Malahelo mananatra ny mpanan-karena : hendry, ka tsy manan-ko an-tena ! [2.415 #6507]
Dikanteny frantsayPauvre qui donne des conseils à un riche : il est sage quand il s' agit des autres, mais il n' a pas de sagesse pour lui ! [2.415 #6507]
Fanazavana frantsaySage pour les autres, insensé pour soi-même. [2.415 #6507]

Ohabolana 79Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana, manan-karena tia ady, manely ny efa vory. [2.558 #1921]
Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana; manan-karen-tia ady, manely ny efa vory. [2.415 #3343, 2.653 #1452]
Dikanteny frantsayPauvre qui aime les procès : il provoque sa perte et appelle l' esclavage ; riche qui aime les procès : il dissipe ce qui est amassé. [2.415 #3343]
Fanazavana frantsayLes procès ruinent. [2.415 #3343]

Ohabolana 80Mambely voangy tsy manan-tanty : omana am-potony. [1.147 #M74]

Ohabolana 81Manahy manana tahaka ny manam-damba jiafotsy amin' ny andro ririnina. [2.558 #1968]
Manahy manana toy ny manana jiafotsy. [2.165 #742]
Manahy manana, toy ny manan-jiafotsy. [2.653]
Dikanteny frantsayPosséder avec crainte, comme celui qui a un tissu de raphia pour vêtement. [2.165]
Fanazavana frantsayCe vêtement n' est qu' un pis aller, car il n' est pas durable et dénote la pauvreté. [2.165]

Ohabolana 82Manakalo manana tsy tia ny an-tena. [1.147 #M28]

Ohabolana 83Manambitamby lava, toy ny manana andevo tokana. [2.165 #1541, 2.415 #562]
Manambitamhy lava, toy ny manana andevo tokana. [2.653 #1501]
Dikanteny frantsayCajoler constamment, comme le propriétaire d' un seul et unique esclave. [2.165]
Témoigner continuellement de l' affection et de la condescendance comme celui qui n' a qu' un seul esclave. [2.415 #562]
Fanazavana frantsayAutrement il n' en aurait rien fait, et il n' en avait pas d' autres à employer. [2.165]
Se disait des affections intéressées ; et aussi des gens toujours prêts à accepter un service. [2.415 #562]

Ohabolana 84Manana amby tsy ampy ohatra ny sola vaohina. [1.1 #60, 2.165]
Manana amby tsy ampy, toy ny sola vaohina. [2.653 #1502]
Tsy ampy manana amby toy ny sola somorina. [2.415 #2144]
Tsy ampy manana amby toy ny sola vaohina. [2.415 #2144]
Tsy ampy tsy lany, tahaka ny sola somorina. [2.558 #4478]
Dikanteny frantsayAvoir de trop et pourtant n' avoir pas assez, comme un chauve avec des favoris. [2.165 #2042]
Manquer du suffisant tout en en ayant de reste, comme le chauve qui est barbu. [2.415 #2144]
Fanazavana frantsayAvoir trop et pas assez ; avoir du superflu et de la parure, et manquer du nécessaire. [2.415 #2144]

Ohabolana 85Manana efa toy ny manjaitra tsy mahay. [2.415 #1769, 2.653 #1505]
Dikanteny frantsayAvoir des vêtements tout cousus comme la femme qui ne sait pas coudre. [2.415 #1769]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des gens qui prétendent que tout est fait, parce qu'ils ne savent rien faire ; il se disait aussi des ménagères qui ne savaient pas coudre leurs vêtements. [2.415 #1769]

Ohabolana 86Manan-tsira mahay mahandro, botra anaka mahay mitaiza. [1.147 #M25]

Ohabolana 87Manan-jandry, afaka olan' entana, manan-joky, afaka olan-teny. [1.1]
Manan-joky, afaka olan-teny ; manan-jandry afaka olan'entana. [2.415 #149, 2.974 #14, 1.1]
Manan-joky, afak' olan-teny; manan-jandry afak' olan' entana. [2.165 #1901]
Ny manan-joky, afaka olan-teny; ny manan-jandry, afaka olan' entana. [1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza fa araka ny fomba nentim-paharazana malagasy, raha miaraka ny zoky sy ny zandry, ny zandry no milonjy ny entana ary ny zoky kosa no mandray ny fitenenana raha misy. [1.1]
Famaritana ny adidin' ny zoky sy ny zandry avy: anjaran' ny zoky ny mandray fitenenana raha misy teny atao, ary an' ny zandry ny mitondra entana raha misy entana entina. [1.1]
Ohabolana mamaritra ny anjaran' ny zoky sy ny zandry tsirairay avy, fa ny zoky misolo vava eo amin' ny resaka atao ary ny zandry mitondra ny entana raha misy dia iarahana. [1.1]
Dikanteny frantsayAux vieux de porter la parole, aux jeunes de porter les fardeaux. [2.974 #14]
Avoir un frère aîné c' est avoir un avocat, avoir un cadet c' est avoir un porteur de bagages. [2.415 #149]
En un frère aîné on a un porte-paroles, et en un cadet un portefaix. [2.165]
J' ai un aîné, je n' ai pas à prendre la parole ; j' ai un cadet, je n' ai pas à porter les bagages. [2.600]
Fanazavana frantsayC' est le cadet qui doit toujours porter les paquets. [2.165]
L' aîné parle pour le cadet et le cadet rend service à l' aîné. qui ne vous aime pas ? lorsque vous entrez, elle croit que c' est pour demander ; lorsque vous sortez, elle croit que c' est pour voler. Se disait des gens soupçonneux et exigeants. [2.415 #149]

Ohabolana 88Manan-jara ihany ny tsy miteny, fa ny miteny ihany no manana adidy. [1.1 #22]
Manan-jara ny tsy miteny, fa ny miteny ihany no manana adidy. [2.415 #3265]
Fanazavana malagasySaika izay miseho ho mahavita ihany no voatsinin' ny maro matetika. [1.1 #22]
Dikanteny frantsayHeureux ceux qui se taisent, car ceux qui parlent sont responsables et encourent le blâme. [2.415 #3265]
Fanazavana frantsaySe disait des mauvaises affaires où il valait mieux ne pas paraître, ou se taire si on paraissait. [2.415 #3265]

Ohabolana 89Manan-joky, miangola ; manan-jandry, mihanta. [2.415 #150, 2.558 #1979, 2.653 #1513]
Dikanteny frantsaySe prélasser quand on a un frère aîné, c' est bien ; mais le faire quand on est l' aîné et qu' on a un cadet, c' est être par trop délicat. [2.415 #150]

Ohabolana 90Manan-kantenaina toa an-dRafotsibe mandevina eranambatry. [2.165 #769]
Manan-kantenaina, toa an-dRafotsibe nandevina eranambatry. [2.415]
Manan-kantenaina, toa an-dRandranobe mandevina eranambatry. [2.653 #1514]
Manan-kantenaina, toa an-dRandranobe nandevina eranambatry. [2.415]
Manantena tsy maty toa an-dRandranobe mandevina eranambatry. [2.415 #1880]
Dikanteny frantsayAvoir de quoi espérer, comme la vieille qui a enterré sept centimes qu' elle possède en réserve. [2.415 #1879]
Avoir quelque chose en réserve comme la vieille qui enterre un sou. [2.165]
Compter sur l' avenir, comme la vieille qui a enterré les sept centimes qu' elle possède en réserve. [2.415 #1880]
Fanazavana frantsaySe disait des gens qui comptaient sur leurs biens pour se tirer d'affaire ou pour mener une vie de paresse et de débauche. [2.415 #1879]
Se disait des gens qui croyaient que leurs biens ne s' épuiseraient pas et menaient une vie de paresse et de débauche. [2.415 #1880]

Ohabolana 91Manan-karen-tsy mitery : mba isan' ny malabelo ihany. [2.653]
Manan-karen-tsy mitery : mba isan' ny malahelo ihany. [2.415 #2205]
Dikanteny frantsayUn riche qui n' a pas de vache à traire : il est en quelque sorte du nombre des pauvres. [2.415 #2205]
Fanazavana frantsayLa richesse consistait surtout en troupeaux. [2.415 #2205]

Ohabolana 92Manantsody manira : manana ny maso ahitana ny kambana sy hanohizana ny maito. [2.558 #1981]
Manantsody manira : manana ny maso hahitana ny kambana sy hanohizana ny maito. [2.415 #6188, 2.653 #1524]
Dikanteny frantsayDévider et filer : on a des yeux pour voir ce qui est double et pour nouer ce qui est rompu. [2.415 #6188]
Fanazavana frantsaySe disait des gens habiles. [2.415 #6188]

Ohabolana 93Mandefitra lava sahala amin' ny vadibe manan-drafy. [2.558]
Mandefitra lava sahala amin' ny vadibe manan-jandry. [2.558]

Ohabolana 94Mandihy be volon-kelika : mahay manan-tsiny, tsy mahay manampondro. [2.653 #1588]
Mandihy be volon-kelika : mahay manan-tsiny, tsy mahay manan-tsiny. [2.415 #1776]
Mandihy lava volon-kelika: mahay, manan-tsiny; tsy mahay, manan-tsiny. [2.165]
Mpandihy lava volon-kelika : mahay, manan-tsiny ; tsy mahay, manan-tsiny. [2.415 #1776, 2.653 #1964]
Mpandihy lava volon-kelika : mahay misy tsininy, tsy mahay manan-tsiny rahateo. [2.558 #2585]
Dikanteny frantsayDanser avec de longs poils sous les bras (et en les laissant voir): ceux qui savent danser sont répréhensibles, et ceux qui ne savent pas le sont aussi. [2.165]
Quand une femme en dansant laisse apercevoir des aisselles par trop velues, elle est sûre d' être toujours critiquée, qu' elle sache ou qu' elle ne sache pas danser. [2.415 #1776]
Fanazavana frantsayLes premiers le sont à cause de leur manque de pudeur, et les seconds parce qu' ils ne devraient pas se mêler de faire ce qu' ils ne savent pas. [2.165]
Se disait des personnes qui sont critiquées tout en agissant bien, parce quelles ont laissé voir un défaut quelles auraient dû cacher. [2.415 #1776]

Ohabolana 95Mandremby manan-tohotra : tsy mahazo ny an'ala, omana ny an-tanàna. [1.147 #M70]

Ohabolana 96Mandry mpisikidy, matory mpialanana : manana ny marary tsy mahazo tory. [1.147 #M55]

Ohabolana 97Mangahazo anaty tenona: mitondra lefona an-kibo, miferin-aina andro aman-alina, velona fa manana aina. [2.415 #2618, 2.653 #1612]
Mangahazo anaty tenona : mitondra lefona an-kibo, miferin' aina andro aman' alina, velona fa manan' aina. [2.558 #2099]
Dikanteny frantsayManiocs au milieu de glaïeuls : ils portent des lances au coeur et sont affligés jour et nuit ; on dit qu' ils sont vivants parce qu' ils n' ont pas perdu la vie. [2.415]
Fanazavana frantsayLe glaïeul est une mauvaise herbe très vivace et dont les feuilles sont en forme de lance ; les pousses qui sortent de terre sont dures et piquantes ; ce proverbe se disait des affligés. [2.415 #2618]

Ohabolana 98Mangazo manan-tohotra. [1.147 #M67]

Ohabolana 99Manana vary tsy ho tojo mosary, mahazoa vola ho lavitry ny henatra. [2.558 #1978]

Ohabolana 100Matesa tsy manam-para aman-dimby ! [2.415 #4203]
Dikanteny frantsayQu' il meure sans postérité ! [2.415 #4203]

Ohabolana 101Matoy vary be tsakitsaky : tsy olo-mijaly fa manan-kandiasana. [1.147 #M93]

Ohabolana 102Matory manana aretina toa didimaso. [2.558 #2195]

Ohabolana 103Miangolangola manan-drojo: zara raha misy ho-totoina. [2.165 #596, 2.415 #4692, 2.558 #2255, 2.653 #1722]
Dikanteny frantsayFaire des façons quand on a du riz à gros grains : c' est à peine si on en donne à piler. [2.415]
Faire le dégoûté quand on a du bon riz! Et si vous n' en aviez pas du tout! [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gourmets. [2.415 #4692]

Ohabolana 104Mingodongodom-pihavy ny manan-dreny : manao fihavin' andriana, tsy miala afa-tsy eo avara-patana. [2.415 #925, 2.653 #1797]
Mingodongodom-pihavy ny velon-dreny : manao fihavin' andriana, tsy miala tsy avara-patana. [2.558]
Dikanteny frantsayEnfants qui ont encore leur mère au foyer : ils entrent en faisant résonner leurs pas, ils arrivent comme des princes, ils ne descendent de leur palanquin ou ne s' arrêtent que lorsqu' ils sont au nord du foyer, à la place d' honneur. [2.415 #925]
Fanazavana frantsayCe proverbe montre bien la différence de traitements entre une mère et une marâtre ; on l' appliquait à ceux qui étaient joyeux parce qu' ils se sentaient aimés et protégés. [2.415 #925]

Ohabolana 105Miomàna hianareo manana omby, fa ny mahery mandeha aza matin' ny sasany, hoy Rafotsibe maty kary. [2.558 #2358]

Ohabolana 106Mitoha tsy manana ohatra ny amboa, be fady andro toa kisoa. [2.558]
Mitoha tsy manana, toy ny amboa; be fady andro, toy ny kisoa. [2.653 #1870]

Ohabolana 107Mitomoetra amin' ny olon-kendry Andrianampoinimerina, manana an-dRahagamainty mpihevitra mahalala ny handrosoana sy ny hihemorana. [2.415 #6076]
Dikanteny frantsayLe roi Andrianampoinimerina a auprès de lui un sage conseiller, Hagamainty, qui sait quand il faut avancer ou reculer. [2.415 #6076]
Fanazavana frantsayParoles historiques. [2.415 #6076]

Ohabolana 108Mitsaitsaika fihavy ny tsy manan-dreny, manao fihavim-pangady, tsy miala fa ao am-pototr' andry. [2.415 #1035]
Mitsaitsaika fihavy ny tsy manan-dreny, manao fihavim-pangady, tsy miala fa eo am-pototr' andry. [2.558 #2493, 2.653]
Dikanteny frantsayL' enfant qui n' a pas de mère au foyer avance sans bruit, il arrive comme la bêche qui ne va jamais ailleurs qu' au pied de la colonne. [2.415 #1035]
Fanazavana frantsayDans la maison les enfants des différents lits, étaient traités avec partialité. [2.415 #1035]

Ohabolana 109Mpandrary ka no tsy manana tsihivitrana. [2.558 #2591]
Mpandrary tsihy tsy mananex=tsihy vitrana>tsihivitrana. [2.653 #1965]
Tsy mety raha manao mpandrary tsihy tsy mananex=tsihy vitrana>tsihivitrana. [2.415 #2338]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas qu' une femme qui tresse des nattes n' ait pas de grosses nattes doubles. [2.415 #2338]
Fanazavana frantsayAvare. [2.415 #2338]

Ohabolana 110Mpihaingo maloto trano : mody vao manana ny simba. [2.558 #2619]
Mpihaingo maloto trano : mody vao simba. [2.415 #2447, 2.653 #1982]
Dikanteny frantsayÉlégant, dont la maison est sale : en rentrant chez lui, il salit ses vêtements. [2.415 #2447]

Ohabolana 111Mpitovo mananatra mpanambady : hendry, ka tsy manan-ko an-tena ! [2.415 #6515]
Mpitovo mananatra ny manana. [1.1]
Mpitovo mananatra ny manana, handry ka tsy manan-ko an-tena. [2.165]
Mpitovo mananatra ny manana : hendry, ka tsy manana ho an-tena. [2.653 #1991]
Mpitovo mananatra ny mpanambady, ka handry tsy manan-ko an-tena. [2.165]
Mpitovo mananatra ny mpanana : mahay ka tsy manan-ko an-tena. [2.558 #2628]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny tanora tia manorotoro hevitra, ka izy tsy mbola nitondra tokantrano indray no mba mananatranatra ny efa manambady. [1.1]
Dikanteny frantsayCélibataire qui admoneste un homme marié : il est sage, mais pas pour lui-même ! [2.415 #6515]
Un jeune homme non marié donnant des conseils à un homme marié: il a de la sagesse (pour les autres), mais n' a pas de femme lui-même. [2.165]
Un jeune homme (ou: un célibataire) qui donne des conseils à celui qui est marié: il s' y connaît sans être marié lui-même! [2.165]

Ohabolana 112Mpitsitsy vary tsy manam-panoto, mba isan' ny be fahandro ihany. [2.558 #2630]
Mpitsitsy vary tsy manam-panoto mba naman' ny mahandro be ihany. [2.415 #2395, 2.653]
Dikanteny frantsayCelui qui est économe de riz mais n' a pas de pilon, ressemble à ceux qui en font cuire beaucoup. [2.415 #2395]
Fanazavana frantsayLe sens est que c'est une mauvaise économie. [2.415 #2395]

Ohabolana 113Na dia manarona akoho aza, raha mby amy ny omen' Andriamanitra, dia manana. [2.653]
Na dia manarona akoho aza, raha mby amin' ny omen' Andriamanitra dia manana. [2.165 #29, 2.558 #2652]
Na dia manarona akoho manatody aza hianao, raha omby amin' izay omen' Andriamanitra, dia manana. [2.415 #37]
Dikanteny frantsayMême pour ce qui est de couvrir vos poussins, vous réussirez, si Dieu le veut. [2.165]
Ne feriez-vous que couvrir une poule pondeuse, si Dieu vous bénit, vous deviendrez riche. [2.415 #37]
Fanazavana frantsayC. à d. il ne leur arrivera pas de mal; allusion à la coutume de couvrir d'un panier la poule couveuse et ses poussins quand qu' ils sont éclos. [2.165]
Les Malgaches couvrent les poules pondeuses pour quelles se tiennent tranquilles ; on disait ce proverbe à ceux qui sont trop pressés d' avoir quelque chose. [2.415 #37]

Ohabolana 114Ny aina hoatry ny fanjozoro : ka izay mahavatra mampando no manana ny mafy. [2.415 #2768]
Dikanteny frantsayLa vie est comme la moelle de jonc : ceux qui prennent soin de l' humecter l' ont solide. [2.415 #2768]
Fanazavana frantsayIl faut bien se soigner pour vivre longtemps. [2.415 #2768]

Ohabolana 115Ny andriamanjaka tsy mba manan-kavana, tsy manana iray tampo. [2.415 #299]
Dikanteny frantsayLe souverain n' a pas de parents ; il n' a ni frères ni soeurs. [2.415]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina ; le souverain est égal pour tous et appartient à tous. [2.415 #299]

Ohabolana 116Ny andriandahy malahelo tsy mahaleo ny hovalahy malaza. [2.415 #495, 2.653 #2162, 2.558]
Ny Andriandahy malahelo tsy mahaleo ny hovalahy manana. [2.165, 2.558]
Dikanteny frantsayUn noble qui ne possède rien est inférieur à un Hova riche. [2.165]
Un simple Hova riche et prospère l' emporte sur un noble déchu. [2.415 #495]
Fanazavana frantsayJeu de mots : malahelo malheureux et mahaleo l' emporte. [2.415 #495]

Ohabolana 117Ny andrian-tsy voazara ; ny vodivona samy manana ny azy. [2.653 #2163, 2.415]
Ny andrian-tsy voazara, ny vodivona samy manana ny azy rahateo. [2.558 #2881]
Dikanteny frantsayLa souveraineté n' est pas partagée, mais chaque seigneur a son fief. [2.415 #478]
Fanazavana frantsayIl n' y a qu'un seul souverain, mais il y a plusieurs seigneurs ; ou bien : si on a les mêmes ancêtres, en a cependant chacun sa terre. [2.415 #478]

Ohabolana 118Ny antsiantsy no manana anaka ka ny androngo no vaky manta. [2.558 #2900]
Ny antsiantsy no manan-, ka ny androngo no voky maina. [2.165 #2168, 2.415 #728]
Dikanteny frantsayLes petits lézards verts ont des petits, et le grand lézard androngo s' en régale gratuitement. [2.415 #728]
Un petit lézard a des petits, et un grand lézard trouve un repas gratuit. [2.165]
Fanazavana frantsayIl mange les petits de l' autre. [2.165]

Ohabolana 119Ny be manana ny azy, ny kely manana ny azy. [2.415 #2219]
Dikanteny frantsayGrands et petits : chacun est maître de son bien. [2.415 #2219]

Ohabolana 120Ny fandrahoan-kena maro manana fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.558 #2957]
Ny fandrahoan-kena no maro manana, fa ny vilanin-dronono sarotra ihamboana. [2.415 #4544, 2.653 #2210]
Dikanteny frantsayUne marmite pour faire cuire la viande, beaucoup l' ont, mais une marmite pour le lait, il est difficile d' y prétendre. [2.415 #4544]
Fanazavana frantsayC' est du luxe. [2.415 #4544]

Ohabolana 121Ny fitia ta-hanam-be: andevolahy iray, ka atao Ilaimaro. [2.653]
Ny fitia te-hanam-be : mpanompo iray, ka atao Ilaimaro. [2.558 #3001]

Ohabolana 122Ny hazo tapahina manam-pototra; ny hazo vakina misy ilany; ny teny atao misy farany. [2.165 #563]
Dikanteny frantsayUn arbre coupé a des racines; un morceaux de bois fendu a un côté; les paroles que l' on dit ont une fin. [2.165]

Ohabolana 123Ny mahavatra tsy manan-dratsy. [2.558 #3091]

Ohabolana 124Ny mahia zokin' antitra, ary ny tsy manam-bato hatoraka zandrin-jaza! [2.558 #3093]
Ny mahia, zokin' antitra ; ny tsy manam-bato hatoraka, zandrin' olona. [2.653 #2309]

Ohabolana 125Ny malahelo tsy mba havan' ny manana. [2.415 #2545]
Ny malahelo tsy mba havan' ny mpanana. [2.415 #2545]
Dikanteny frantsayLes malheureux ne sont pas les parents des opulents. [2.415 #2545]
Fanazavana frantsaySe disait des riches méprisant les pauvres. [2.415 #2545]

Ohabolana 126Ny malahelo tsy mba rangahy. [2.415 #2547]
Ny tsy manana tsy mbarangahy. [2.415 #2547, 2.653 #2521]
Dikanteny frantsayLes pauvres ne sont pas considérés comme des gens respectables : on ne leur donne pas le titre de monsieur, qu' on donne aux vieillards. [2.415 #2547]

Ohabolana 127Ny manam-pitia tsy mba hariva na maizina aza ny andro. [2.558 #3102]

Ohabolana 128Ny manana ny marina : akanjon-goaika ny azy. [2.415 #3391]
Dikanteny frantsayCeux qui ont pour eux la justice, ceux dont le droit est évident, leur affaire est claire et se voit immédiatement comme le collier blanc du corbeau. [2.415 #3391]

Ohabolana 129Ny manan-karena, aza miavona ; ny malahelo, aza kivy : fa ny ta-hanana tsy mahaleo ny ambininy. [2.415 #847]
Dikanteny frantsayQue les riches ne s' enorgueillissent pas ; que les pauvres ne se découragent pas ; car les richesses ne dépendent pas du désir, mais de la chance. [2.415 #847]

Ohabolana 130Ny mandry maraina manam-pahoriana, korodosin' ny fahoriana, raha vao mifoha. [2.558 #3111]

Ohabolana 131Ny maty misy fanovany, ary ny velona manan-tandindona, fa iterahan' ny olona ho solony. [2.415 #6243]
Dikanteny frantsayLes morts ont des successeurs et les vivants reproduisent leurs images en enfantant des remplaçants. [2.415 #6243]

Ohabolana 132Ny mihambo mora, fa ny manana tsy efa foana. [2.558 #3146]

Ohabolana 133Ny olombelona toy ny embok' akondro ka raha manondro lanitra, iray ihany fa raha mitsontsorika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro: raha manondro lanitra, iray ihany, fa raha miondrika, samy manana ny holafiny. [1.1]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra, iray ihany ; fa raha mitsontsorika, samy manana ho lafiny. [2.653, 2.415]
Ny olombelona toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha mitsontsorika samy manana ny ho lafiny. [2.558]
Ny olombelonatoy ny embok' akondro: raha , samy manana ny lafiny. [2.165 #12]
Toy ny akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika samy manana ny ho lafiny. [2.415 #861]
Toy ny embok' akondro : raha manondro lanitra iray ihany, fa raha miondrika, samy manan-ko ho lafiny. [2.558 #4272]
Toy ny embok’ akondro: raha manondro lanitra, iray ihany; fa raha miondrika, samy manan-ko lafiny. [2.653]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny firaisam-piavian' ny olombelona na dia misampana ho karazany maro aza. [1.1]
Enti-milaza ny olombelona izay mitovy daholo ihany raha ny mahaolona azy no jerena, fa samy hafa kosa ara-karazana. [1.1]
Dikanteny frantsayLes hommes ressemblent aux fleurs du bananier: quand elles sont encore dirigées vers le ciel, elles paraissent ne former qu' un seul tout, mais quand elles s' inclinent, chacune occupe sa place propre. [2.165]
Les hommes sont comme les bananes : quand le bananier a la tête levée vers le ciel, il est un seul tout, mais quand il baisse la tête les bananes se séparent. [2.415 #861]
Les hommes sont comme les bouquets de bananiers : quand le bouquet est levé vers le ciel il est unique, mais lorsqu' il s' incline vers la terre, il se divise en rameaux. [2.415]
Fanazavana frantsayLes hommes sont tous des mortels, mais ils sont différents les uns des autres. [2.415 #1681]
Les hommes sont tous des mortels, mais quand on les examine on voit qu'ils viennent de tribus et de castes différentes. [2.415 #861]

Ohabolana 134Ny ory tsy havan' ny manana. [2.165 #1452, 2.415 #2648]
Dikanteny frantsayLes pauvres ne sont pas compagnons des riches. [2.415 #2648]
Les pauvres ne sont pas les compagnons des riches. [2.165 #1452]

Ohabolana 135Ny ratsy fo tsy manan-kavana. [2.415 #5668]
Ny ratsy fo tsy mba manan-kavana. [2.165 #115]
Dikanteny frantsayCeux qui ont le cœur mauvais, n' ont pas d' amis. [2.165 #115]
Coeur méchant n' a pas d' amis. [2.415]

Ohabolana 136Ny sima manjolanjola, ny poa-maso manalava molotra, ka anaro ny tena fa kilema samy manana. [2.558]

Ohabolana 137Ny sitry no manana anaka, ka ny androngo no sanganehena. [2.653 #2418]
Ny sitry no mananan' anaka, ka ny androngo no sanganehana. [2.558 #3248]

Ohabolana 138Ny ta-hanana tsy mahaleo ny ambinina. [2.165 #752]
Ny ta-hanana tsy mahaleo ny ambininy. [2.415 #850, 2.653 #2421]
Ny te-hanana tsy mahaleo ny ambinina. [2.558 #3272]
Dikanteny frantsayLe désir d' acquérir et de posséder ne vaut pas la prospérité qui vient des faveurs du destin. [2.415 #850]
Le désir d' avoir ne peut être comparé au fait d' être prospère (ou béni). [2.165]
Fanazavana frantsayChacun doit supporter son sort ; à chacun sa destinée : il y a des gens qui se tuent pour avoir ce qu' ils désirent et ils n' y arrivent pas, alors que d' autres voient sans efforts tous leurs désirs réalisés ; tout le monde désire être riche, mais tout le monde n'a pas la chance et les faveurs du destin. [2.415 #850]

Ohabolana 139Ny teny atody, ka raha foy manana elatra. [2.974 #206]
Ny teny atody ka raha foy manan' elatra. [2.558 #210]
Ny teny toy ny atody, ka raha foy manana elatra. [2.165 #567, 2.415 #4794]
Ny teny toy ny atody: raha foy, manana elatra. [2.653 #2494]
Dikanteny frantsayLes médisances sont comme les œufs: quand ils sont éclos, ils ont des ailes. [2.165]
Les paroles, c' est comme les oeufs : une fois éclos cela a des ailes. [2.415]
Les paroles sont comme les œufs : à peine écloses elles ont des ailes. [2.974 #206]
Fanazavana frantsayElles se répandent vite. [2.165]
Les paroles volent partout, elles se répandent vite : un secret divulgué a vite fait de se répandre. [2.415 #4794]

Ohabolana 140Ny toko dimy samy manana ihany. [2.165 #848, 2.415 #1688, 2.558 #3305, 2.653]
Dikanteny frantsayLes cinq pierres du foyer qui soutiennent la marmite, tout le monde les a. [2.415 #1688]
Quant aux cinq pierres (servant de trépied pour deux marmites), chacun en a autant. [2.165]
Fanazavana frantsayIl est donc ridicule de se vanter d' une chose que tout le monde possède. [2.165]
Se disait des choses communes ou d' un usage absolument nécessaire. [2.415 #1688]

Ohabolana 141Ny toko no tapaka ka ny sampanan-dalana no mahazo loza. [2.165 #2197, 2.558]
Ny toko no tapaka, ka ny sampanan-dalana no manana adidy. [1.1 #22, 2.653 #2507]
Fanazavana malagasyEnti-milaza ny olona manome loza ny hafa, nefa ny nataony ihany no nahavoa azy. [1.1 #22]
Dikanteny frantsayLe trépied est cassé, et c' est sur le sentier que tombent les reproches. [2.165]
Fanazavana frantsayQuand une des trois pierres du foyer est cassée, c' est à l'entrée d' un sentier qu' on jette les morceaux, ce qui fait crier les passants, car le sentier est obstrué. [2.165]

Ohabolana 142Ny tsikalakalan-karena manam-pahalaniana, fa ny tsikalakalam-pihavanana tsy manam-pahalaniana. [2.165 #172]
Dikanteny frantsayLes petits moyens d' augmenter son avoir ne réussissent pas toujours, tandis que ceux qui servent à fortifier (ou obtenir) l' amitié sont toujours efficaces. [2.165]

Ohabolana 143Ny tsy mitovy te-hitovy, ary ny mitovy ta-hanana amby. [2.653 #2523]
Ny tsy mitovy te-hitovy ary ny mitovy te-hanana ambiny. [2.558 #3343]

Ohabolana 144Ny vody harona aza manana izay tandrifiny. [2.415 #1843, 2.653 #2485]
Ny vody harona aza tsy lany tandrify. [2.165 #1747]
Ny vody sobiky aza mbola manana ny tandrifin' azy. [2.415 #6150]
Dikanteny frantsayLe fond du panier a aussi ce qui lui convient. [2.415 #6150]
Les vieux fonds de paniers eux-mêmes ont leur destination. [2.415 #1843]
Même le fond d' une corbeille trouve encore quelque chose qui lui va (peut encore être utile à quelque chose). [2.165]
Fanazavana frantsayCe proverbe signifie que l'être humain le plus déshérité peut quand même trouver à se marier, à Madagascar. [2.165]
Le sens est que les personnes âgées ont bien leur utilité. [2.415 #1843]
Ne regardez pas seulement un côté des choses ou des hommes, mais regardez l'ensemble. [2.415 #6150]

Ohabolana 145Ny voky tsy manan-tsisa isan' ny noana; ny mody tsy manao veloma naman' ny tezitra. [2.653 #2489]

Ohabolana 146No dia tsy manana tsinona, ka no dia manao andevolahy mampirafy ka manita-draharaha ? [2.415 #1430]
Dikanteny frantsayAlors que vous êtes sans aucune ressource, pourquoi faites-vous comme l' esclave qui a plusieurs femmes et augmente ainsi son travail ? [2.415 #1430]
Fanazavana frantsayLa polygamie appauvrit car il faut nourrir plusieurs femmes. [2.415 #1430]

Ohabolana 147Omby bory tia trena ka mihantsy ady ho an' ny manan-tandroka. [2.558 #3428]

Ohabolana 148Omby mahia lava tandroka, omby bory matavy : samia ihany manana ny azy. [2.558 #3434]

Ohabolana 149Omby maty an-tsena: ny mahia manana adidy, ary ny matavy manana antsa. [2.653 #2552]
Omby maty an-tsena : ny mahia manana adidy, ny matavy manana antsa, (tsiny). [2.558 #221]

Ohabolana 150Rafotrako be tsy manan-kasaina : manira-batana. [1.147 #R11]

Ohabolana 151Rafotsibe miantsena : be zava-tiana ka tsy manan-kamidy. [2.415 #1904]
Dikanteny frantsayVieille qui va au marché : nombreuses sont les choses qu' elle désire, mais elle n' a pas de quoi acheter. [2.415 #1904]
Fanazavana frantsaySe disait des désirs qu'on ne pouvait pas réaliser. [2.415 #1904]

Ohabolana 152Raha mahita ny asa vadi-drano, dia alao aho ray maro; fa nony mahita ny amalom-boasira, tsy manan-kavana afa-tsy ny maty aho. [2.165 #619]
Dikanteny frantsayQuand je vois un travail rude à faire, j' appelle les autres (pour m' aider), mais quand je vois une anguille salée (à manger), je n' ai pas d' autres amis que les morts. [2.165]

Ohabolana 153Raha manan-karen-n=rahavavy>drahavavy tsy tia: raha miditra, ataony hangataka; raha mivoaka, ataony hangalatra. [2.653 #2686]

Ohabolana 154Raha mba manana aty, raha mba manana afero; raha mba mila, raha mba mitady, no ny an' olona no jokojokoina? [2.165]
Raha mba manana aty, raha mba manana afero, raha mba mila, raha mba mitady, no ny an' olona no kojikojena. [2.415 #4316, 2.653 #2692]
Dikanteny frantsayS' il a du coeur, s'il a des sentiments, qu' il cherche, qu' il s' industrie, au lieu de s'emparer de ce qui est à autrui. [2.415]
Si vous avez un foie, si avez de la bile; si vous avez besoin de quelque chose, si vous cherchez, pourquoi volez-vous les autres? [2.165]
Fanazavana frantsayC. à. d. si vous avez vous-même des besoins et si vous savez penser aux autres, pourquoi prenez-vous ce qui est à eux? [2.165]

Ohabolana 155Raha ny manan-dray no anarina, dia ny kamboty no mahazo aloha. [2.415 #1040, 2.165]
Raha ny manan-dray no tenenina (anarina) ny kamboty no nahazo aloha. [2.558 #3637]
Dikanteny frantsaySi l' on fait des réprimandes à ceux qui ont un père, ce sont les orphelins qui les reçoivent les premiers. [2.165]
Si on fait des reproches aux enfants qui ont un père, les orphelins les reçoivent les premiers. [2.415 #1040]

Ohabolana 156Ranobe tsy manana aty. [1.147 #R29]

Ohabolana 157Ratsy tarehy manam-bintana aho, ka ny soa no manatona ho vady. [2.653 #2771]
Ratsy tarehy manam-bintana, ka ny soa no manatona ho vady. [2.558 #3729]

Ohabolana 158Sady tia bory tia manan-tandroka. [1.147 #S8]

Ohabolana 159Sakalava sy Betanimena : iray fonenana fa samy manana ny satany. [2.558]

Ohabolana 160Sakamalao sy havozo, ka samy mitondra ny hanitra ho azy. [2.165 #313, 2.558 #3802]
Sakamalao sy havozo samy manana ny hanitra entiny. [1.1]
Sakamalao sy havozo : samy mitondra ny hanitra ho azy. [2.415 #4587, 2.653 #2833, 1.1]
Fanazavana malagasyEnti-milaza zavatra na olona anankiroa samy manana ny hatsarany ka tsy azo atao hoe "itsy ambany noho iroa", fa "angady mondro sy reniakoho ka izay mananda no resy". [1.1]
Enti-milaza zavatra na olona roa samy manana ny maha-izy azy ka tsy misy ambony na ambany; na zavatra samy manana ny toetra azy manokana avy na dia samy tsara aza. [1.1]
Dikanteny frantsayDu gingembre et de l' anis: ils ont chacun leur parfum. [2.165 #313]
Gingembre et avozo qui sent l' anis : chacun porte son parfum particulier. [2.415 #4587]
Fanazavana frantsayLe sens est : chacun a ses qualités. [2.415]

Ohabolana 161Saka manana ny hohony, amboa manana ny vanginy. [2.558 #3812]

Ohabolana 162Sakamandimby sy haratra : manotri-po, manan-drariny; mandefitra, mana-mahitsy. [2.415 #1703, 2.558 #3813, 2.653 #2834]
Dikanteny frantsayLes tirants qui supportent la charpente et les pannes du toit : s'ils ferment leur coeur et gardent rancune, ils en ont le droit; s'ils plient et savent supporter, ils montrent de la bonté de coeur. [2.415]
Fanazavana frantsayCe proverbe se disait des caractères. [2.415 #6000]

Ohabolana 163Sambatra kosa Raherana, fa manan-kierana; sambatra Razozoro, fa manan-kijoroana; fa mahantra kosa Ratatamo: velona manao ranomaso hatenda, maty manao ranomaso havozona. [2.165 #2306]
Dikanteny frantsayOn secoue et on rejette la tige de l'arachide qui a produit des pistaches. [1.3 #844]

Ohabolana 164Samy manana ny fahandrianany. [2.415 #482]
Dikanteny frantsayChaque noble a sa noblesse. [2.415 #482]
Fanazavana frantsayC'est-à-dire sa manière d'agir suivant la caste à laquelle il appartient. [2.415 #482]

Ohabolana 165Sarotra loatra : tsy mahay monina, mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.558 #3854]
Sarotra loatra, tsy monina amin' olona; mora loatra, tsy manan-ko an-tena. [2.415 #6004, 2.653 #2874]
Dikanteny frantsayCelui qui est trop sévère est détesté de tout le monde ; celui qui est trop bon est la proie de tout le monde et ne garde rien pour lui. [2.415 #6004]

Ohabolana 166Satrin' ny mandringa ho ao an-tanàna ny tsena; ary satrin' ny mpanambady ho ao an-tanàna no manan-drafozana. [2.653]
Satrin' ny mandringa ho ao an-tanàna ny tsena, ary satrin' ny mpanambady ho ao an-tanàna no mandrafozana. [2.558 #3863, 2.415]
Dikanteny frantsayLe boiteux ne demande pas mieux que le marché soit dans le village ; le jeune marié ne demande pas mieux que de pouvoir visiter ses beaux-parents dans le village. [2.415 #5877]
Fanazavana frantsayOn disait ce proverbe à ceux qui répètent sans cesse : combien j' aurais désiré... etc. [2.415 #5877]

Ohabolana 167Sikidin-tsaka : ny loha samy hafa, fa ny fo iray ihany. [2.558 #3883, 2.415]
Sikidin-tsaka : samy manana ny lohany, fa ny fo iray. [2.415 #138]
Sikidi-saka: ny loha samihafa; fa ny fo iray ihany. [2.653]
Toy ny sikidin-tsaka : ny fo iray ihany, fa ny loha samy manana ny azy. [2.558 #4323]
Toy ny sikidy saka: ny fo iray ihany, fa ny loha no samy hafa. [2.165 #37]
Dikanteny frantsayL' oracle au moyen d' un chat: il n' y a qu' un cœur, mais il y a plusieurs têtes. [2.165 #37]
Sikidy des chats : la tête est différente, mais le coeur est le même. [2.415]
Fanazavana frantsayLe sens est qu' ils sont tous les mêmes. [2.415 #138]

Ohabolana 168Sira maty afo ; manana mpiambina. [1.147 #S36]

Ohabolana 169Tahaka ny tsingala: manan-kovonoina, fa tsy manan-kompiana. [2.558 #3983, 2.653 #2966]
Tahaky ny tsingala : manan-kovonoina, fa tsy manan-kompiana. [2.415 #940]
Dikanteny frantsayC' est comme l' insecte aquatique qu' on appelle tsingala : il a de quoi tuer mais il n' a pas de quoi nourrir. [2.415]
Fanazavana frantsaySe disait des mères qui avaient la réputation d' ensorceler leurs enfants. [2.415]

Ohabolana 170Tanety no iombonana fa ny elatra samy manana ny azy, hoy ny adrisa. [2.558 #4042]

Ohabolana 171Tohiloha natao takalo mindrana, ka ny manan-dratsy indray no manafatrafatra. [2.558 #4150]
Voro-damba atakalo mindrana, ka ny manana ny ratsy indray no manafatra. [2.165 #1309]
Voro-damba atakalo mindrana : ny manan-dratsy indray no manafatra. [2.653 #3740]
Voro-damba natakalo mindrana, ka ny manan-dratsy indray no manafatra. [2.415 #2575]
Dikanteny frantsayC' est celui qui passe des guenilles à quelqu' un (en lui empruntant un meilleur vêtement), qui recommande à l' autre de prendre soin de ces guenilles. [2.165]
Échange de mauvais vêtements, et c' est celui qui a le plus mauvais qui recommande le plus expressément le sien. [2.415 #2575]
Fanazavana frantsayPlus on est pauvre, et plus on tient au peu qu'on a. [2.415 #2575]

Ohabolana 172Toy ny foza : mana-maso, manam-bava, manan-tanana, fa tsy manam-bozona. [2.558]

Ohabolana 173Toy ny hety: manam-bava, fa tsy misy kibo hasiana. [2.653 #3199]
Toy ny hety : manam-bava ihany, fa tsy manan-kibo hasiana. [2.558 #4288]

Ohabolana 174Toy ny irai-tampo samy hafa ray, ka samy manana ny azy. [2.165 #1878]
Dikanteny frantsayComme les enfants d' une même mère mais de pères différents, ils ne se ressemblent pas. [2.165]

Ohabolana 175Toy ny momba : noana tsy manan-kangatahana, voky tsy manan-kotolorana. [2.165 #1855, 2.415 #946, 2.653 #3213]
Toy ny momba : noana tsy misy hangatahana, voky tsy manan-komena. [2.558 #4304]
Dikanteny frantsayInfortune des femmes stériles : affamées, elles n' ont personne à qui demander la nourriture ; rassasiées, elles n' ont personne à qui en offrir. [2.415 #946]
Semblable à la femme stérile: si elle a faim, elle n' a personne à qui demander; si elle a de trop (litt. si elle est rassasiée), elle n' a personne à qui donner. [2.165]
Fanazavana frantsaySe disait des gens sans famille, sans appui. [2.415 #946]

Ohabolana 176Toy ny saobakaka mitoetra ao am-body riana, ka tsy manana andro tsy ahatairana. [2.165 #922, 2.415 #5733]
Dikanteny frantsayC' est comme le crapaud qui habite au pied d' une chute d' eau ; il ne cesse pas d' être effrayé. [2.415 #5733]
Comme un crapaud vivant au pied d' une chute d' eau, il est continuellement effrayé. [2.165]

Ohabolana 177Toy ny voasary : iray fonosana fa samy manana ny hasiny. [2.558 #4380]
Toy ny voasary : raha bangoina, iray fonosana ihany ; fa raha verahina, samy manana ny hasiny. [2.415 #1721, 2.974 #429, 2.653]
Dikanteny frantsayC' est comme l' orange : si on la regarde en bloc, elle est dans une même enveloppe ; mais si on l'ouvre, chaque partie a sa gousse. [2.415 #1721]
Comme les gousses de l’orange : à l’extérieur, c’est la même enveloppe ; à l’intérieur, les goûts sont différents. [2.974 #429]
Fanazavana frantsayChacun a sa place et sa condition, bien que les hommes soient semblables. [2.415 #1721]

Ohabolana 178Tokantrano tsy àry mitovy, toe-karena samy manana ny azy. [2.558 #4157]

Ohabolana 179Tomany zandry tsy manan-dreny. [1.147 #T97]

Ohabolana 180Totozy sy voalavo, ka tsy izay lehibe no zokiny, fa samy manana ny taonany ihany. [2.558 #273]
Voalavo sy totozy : tsy ny lehibe no zokiny ary tsy ny kely no zandriny, fa samy manana ny vahany. [2.558]

Ohabolana 181Trano bongo misy ronono, ka tsy fantatry ny olon-ko manana. [2.653 #3268]

Ohabolana 182Tsakitsaky am-pasina : kely manan-tsomotra. [1.147 #T132]

Ohabolana 183Tsakitsaky mibaby : hatao zanany izy manan-tsomotra, hatao reniny izy babena. [1.147 #T129]

Ohabolana 184Tsara ny miezaka fa iaraha-manana amin' ny amboa. [2.558 #4408]
Tsara ny miezaka, kanefa omban' ny amboa manana. [2.165 #1242]
Tsara ny miezaka, saingy omban' ny amboa manana. [2.415 #3822, 2.653 #3286]
Dikanteny frantsayC'est très beau d'aller vite, mais on a cela de commun avec les chiens. [2.415 #3822]
Il est bon de courir (de toutes ses forces), mais un chien en fait autant. [2.165]
Fanazavana frantsayDonc, il ne faut pas s' en vanter. [2.165]
Il ne suffit pas d' aller vite, mais il faut bien faire. [2.415 #3822]

Ohabolana 185Tsikovoka sy fandiorano : rano no iraisana, fa ny fomba samy manana ny azy. [2.558 #4430]
Tsikovoka sy fandiorano : volo no iraisana, fa ny fomba samihafa. [2.415]
Tsikovoka sy fandiorano : volo no iraisana, fa ny fomba samy manana ny azy. [2.165 #311, 2.653 #3302, 2.415]
Dikanteny frantsayDytiques et insectes aquatiques fandiorano : ils ont même couleur mais leurs moeurs sont différentes. [2.415]
Un dytique et un gyrin: ils sont de même couleur, mais n' ont pas les mêmes habitudes. [2.165 #311]
Fanazavana frantsayLes conditions des hommes sont différentes. [2.415 #864]

Ohabolana 186Tsy lefitry ny kiboko ny tsy manana anao. [2.415 #5149]
Dikanteny frantsayMon coeur ne peut souffrir de ne pas vous avoir. [2.415]

Ohabolana 187Tsy manam-pahavalo aho : ny mosary no fahavaloko ; ny rano koa no rafiko. [2.415 #402]
Dikanteny frantsayJe n' ai pas d' ennemis : la famine et les inondations, voilà les ennemis qu' il me faut combattre. [2.415 #402]
Fanazavana frantsayParoles du roi Andrianampoinimerina à ses sujets pour les exciter à travailler les rizières et à construire des digues. [2.415 #402]

Ohabolana 188Tsy manana amboa akory. [2.415 #2567]
Dikanteny frantsayIl est si pauvre qu'il ne possède même pas un chien. [2.415 #2567]

Ohabolana 189Tsy manana am-po. [2.415 #5053]
Dikanteny frantsayL' homme franc ne garde rien au fond du coeur. [2.415]
Fanazavana frantsayPas de rancune. [2.415 #5053]

Ohabolana 190Tsy manana manahy tena, manana manantena, ohatra ny fahandroan-kena. [2.558]
Tsy manana manahy tena, manana manantena, toy ny fandrahoan-kena. [2.653 #3375]

Ohabolana 191Tsy manana tany na dia tsivalan-dia aza. [2.415 #2568]
Dikanteny frantsayIl n' a pas un coin de terre, pas même la longueur du pied. [2.415 #2568]

Ohabolana 192Tsy manan-damba ho entina any amin' ny mpanjaka aho. [2.415 #4093]
Dikanteny frantsayJe n'ai pas de lamba pour me présenter devant le roi. [2.415 #4093]
Fanazavana frantsayExcuses d' Andriamampandry pour ne pas aller à l' appel du roi. [2.415 #4093]

Ohabolana 193Tsy manan-kamidy, ka manontany, ambatry iray ka avezivezy, variraiventy ka omem-bazo. [2.558 #4525]
Tsy manan-kamidy, ka manontany ; varidimiventy, ka avezivezy. [2.415 #4409, 2.653 #3374]
Dikanteny frantsayOn n' a pas de quoi acheter et on demande le prix, on n' a que quelques centimes et on les promène partout. [2.415 #4409]
Fanazavana frantsaySe disait des vaniteux et des fanfarons. [2.415 #4409]

Ohabolana 194Tsy manan-karon-kasiana, hoatry ny alika. [2.415 #2414]
Tsy manan-karon-kasiana, ohatra ny alika. [2.165]
Tsy manan-karon-kasiana ohatra ny amboa. [2.558 #4526]
Dikanteny frantsayLe prodigue est comme le chien qui n' a pas de panier pour amasser. [2.415 #2414]
Ne pas avoir de panier pour y amasser, comme le chien. [2.165]
Fanazavana frantsaySe dit des gens qui dépensent aussitôt ce qu' ils ont gagné. [2.165]

Ohabolana 195Tsy mangalatra manana adidy, ohatra ny fangala-bola. [2.653, 2.165]
Tsy mangalatra manana adidy, sahala amin' ny fangala-bola. [2.558 #293]
Dikanteny frantsayCelui qui commet le vol le plus grave, c' est celui qui vole de l' argent. [2.165 #1060]

Ohabolana 196Tsy maniry adin' ombin' olona fa manana an' i Marosada. [2.558 #4535]

Ohabolana 197Tsy mety ny manambady tsy miera. [2.415 #1242]
Tsy mety raha manambady tsy miera, manan-dray tsy midinidinika. [2.165 #1594, 2.415 #1243, 2.558 #4606, 2.653 #3429]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas de se marier sans avoir obtenu la permission ; il ne convient pas d' avoir un père et de ne pas le consulter. [2.415 #1243]
Il ne convient pas de se marier sans avoir pris conseil et obtenu la permission des parents. [2.415 #1242]
Quand on est marié, il convient de prendre conseil de son conjoint; et quand on a un père, il convient de le consulter. [2.165]
Fanazavana frantsaySens général : il faut prendre conseil des gens sages et expérimentés. [2.415 #1242]
Sens général : il ne faut pas se croire capable de tout et ne consulter personne. [2.415 #1243]

Ohabolana 198Tsy mety raha manan-jiro homa-maizina, na manan-kitay maina, mitaina ny lena. [2.558 #4607]
Tsy mety raha manan-jiro, ka homa-maizina. [2.415 #4630, 2.653 #3431]
Dikanteny frantsayPourquoi posséder une bougie, et manger dans l’obscurité. [2.974 #4]
Quand on a des chandelles il ne faut pas manger dans l' obscurité. [2.415 #4630]
Fanazavana frantsayC'est de l'avarice. Au figuré le proverbe signifie qu' il ne faut pas agir à l' aveuglette quand on peut consulter de bons conseillers. [2.415 #4630]

Ohabolana 199Tsy mety raha manao : "tiako fa manana, ary halako fa malahelo". [2.558 #4622]
Tsy mety raha manao: Tiako, fa manana; halako, fa malahelo. [2.415 #5514, 2.653 #3442]
Tsy mety raha manao : tiako fa manana ; lialako fa malahelo. [2.974]
Dikanteny frantsayIl ne convient pas de dire : je l' aime parce qu' il est riche ; je le déteste parce qu' il est pauvre et malheureux. [2.415 #5514]
Il n'est pas bien de dire : je l’aime parce qu’il possède ; je n'en veux pas parce qu’il est dans la détresse. [2.974]

Ohabolana 200Tsy mety raha sady tsy hanakalo no tsy hividy, nefa te-hanambe. [2.558 #4673]

Ohabolana 201Tsy mety raha tsy manan-kamidy, ka manontany. [2.653]

Ohabolana 202Tsy mety raha tsy manan-kamidy ka manontanin-tany, na ny tsy manana indray no be rehaka. [2.558 #4685]

Ohabolana 203Tsy ny mitsidika no manam-boina, ary ny tsy manao sanatry no arahin-dolo, fa ny lahy sy ny vavy no tsy mifanaraka. [2.165 #1807]
Tsy ny mitsidika no manam-boina, ary tsy ny manao sanatry no arahin-dolo ; fa ny lahy sy ny vavy no tsy mifanaraka. [2.415 #1351]
Tsy ny mitsidika no manam-boina, tsy ny manao sanatry no arahin-dolo, fa ny lahy sy ny vavy no tsy mifanaraka. [2.558 #4775]
Dikanteny frantsayCe ne sont pas ceux qui viennent vous voir qui vous apportent le malheur, et ce n' est pas celui qui s' adonne à la sorcellerie qui est poursuivi par les esprits, mais c' est le mari et la femme ne s' accordant pas (qui le sont). [2.165]
Ce ne sont pas ceux qui vous visitent qui vous apportent le malheur ; ce n' est pas celui qui fait de la sorcellerie qui est poursuivi par les esprits ; mais ce sont l' homme et la femme qui ne sont pas d' accord. [2.415 #1351]

Ohabolana 204Tsy nisy nanana hatrany an-kibo, fa oron-dambo, ka hitrongy vao homana. [2.653 #3558, 2.974 #397]
Tsy nisy nanana hatrany an-kibon-dreniny, fa oron-dambo ka mitrongy vao manana. [2.558 #4761]
Dikanteny frantsayPersonne n'est riche dès le sein de sa mère ; c’est comme le boutoir du sanglier: il faut fouiller la terre avant de pouvoir subsister. [2.974 #397]

Ohabolana 205Vangavanga manana endrika, sadasada manantsoratra. [2.165 #1303, 2.653 #3605, 1.1]
Vangavanga manana endrika, sadasada manan-tsoratra, ka mahasadaika. [2.558 #4849]
Fanazavana malagasyEnti-milaza olona tsy dia marin-toetra loatra (lazaina hoe sada roa volo, nefa manan-tsoratra betsaka lavitra). [1.1]
Dikanteny frantsayÊtre beau et pourtant tacheté, avoir une couleur et être pourtant marqueté. [2.165]
Fanazavana frantsayAu figuré ce proverbe s' emploie en parlant de quelque chose qui n' est pas parfait, ou de quelqu' un à qui il manque quelque chose. [2.165]

Ohabolana 206Vavahady no soa maro miditra, fantsakana no soa maro maka, fa ny lalam-bady tsy roa maro manana. [2.558]
Vavahady no soa maro miditra ; fantsakana no soa maro maka ; fa ny lalam-bady tsy roa trano manana. [2.415 #1247, 2.653 #3643]
Dikanteny frantsayIl est bon pour la porte du village que beaucoup de personnes y entrent ; il est bon pour la fontaine que beaucoup de personnes y puisent ; mais pour ce qui est des lois du mariage, il n' y a pas deux maisons qui les possèdent. [2.415 #1247]
Fanazavana frantsayCela ne regarde que les époux. [2.415 #1247]

Ohabolana 207Vely amponga no tsy ory sahala, voro-dambamena no samy manana. [2.558 #4925, 2.653 #3660]

Ohabolana 208Vinanto tsy manam-bary maina : tsy vinanto fa vy nahantona. [2.415 #1484, 2.558 #4955, 2.653 #3680]
Dikanteny frantsayGendre qui n' a pas de riz sec : ce n' est pas un gendre, mais un fer inutile qui reste suspendu dans la maison au lieu de servir à travailler les rizières. [2.415 #1484]
Fanazavana frantsayCe n' est pas la peine d'avoir un gendre s' il en est ainsi. Jeu de mots sur vinanto qui signifie gendre, et vy nahantona qui signifie fer suspendu. [2.415 #1484]

Ohabolana 209Volombodim-bitro : tsy manam-piankoana. [1.147 #V86]

Ohabolana 210Zanak' omby manitotady : ny manam-bonjena. [2.558 #5086, 2.653 #3760]

Ohabolana 211Zaza manana tombony. [2.415 #1015]
Dikanteny frantsayC' est l' enfant préféré. [2.415 #1015]

Fizahan-teny